Enfrontats? 👥🎳🏉

 Reflexió sobre la tradició i la modernitat, jocs i esports 

    Abans d'abordar aquest tema m'agradaria definir cada un dels termes de manera senzilla. 

    En primer lloc, els jocs són aquelles activitats que promouen el desenvolupament d'habilitats tant psicològiques com pràctiques. A més a més, busquen la diversió i l'entreteniment dels jugadors. 

                                   

    En segon lloc, els esports tenen de diferència el desig de guanyar aleshores es crea un ambient competitiu. 

                                             

   El que tenen un comú tant els jocs com els esports, és el respecte de determinades normes. 

   Una vegada definits els conceptes, podem apreciar que els jocs han perdut importància tant per part de les escoles com per part de la societat i, els esports, estan molt més presents en el nostre dia a dia. 

    Des del meu punt de vista, recorde que quan jo era menuda a l'escola predominaven els jocs populars com són la corda, la goma, l'amagatall, el set i mig, el sambori, entre altres i, teniem diferents maneres de jugar, però hui en dia, el que veig és que pocs i poques alumnes juguen a aquests jocs i si hi juguen, no tenen gaire variants, per exemple en la corda sols coneixen dos o tres cançons o maneres de jugar. A més a més, el problema que hi ha per no jugar a determinats jocs fa que els alumnes no sapiguen realitzar accions que haurien d'haver desenvolupat com són botar a la corda, o entrar a botar quan aquesta ja está en moviment, fer carreres de bots superant obstacles, o fins i tot, no saben botar cap enrrere. 

    Per contra, pel que fa als esports, hem de tenir clar que els que practiquem hui en dia existien també quan predominaven els jocs populars, sols que la tecnologia ha anat evolucionant i ha fet que els coneguerem més a fons i, la qual cosa, que els practicarem més a sovint apartant sense donar-nos compte el jocs tradicionals, fins arribar a generacions les quals no coneixen jocs les quals abans es practicaven més a sovint. 

   Es trist veure que al pati de les escoles sols es juga a esports exclusivament amb baló, però més trist és veure que els alumnes creguen que sols es poden divertir així. La qual cosa, a mode de conclusió, hem de reconèixer que gràcies a la variació de jocs que hi ha, aquests abarquen la gran majoria de gusts dels xiquets i xiquetes i, per potenciar-los perquè no perguen importància i no arriben a desaparèixer, hem de començar a fer-los conèixer de nou a les escoles, ja que aquestes són el principal motor de la societat, i el que es treballa allí es reflexa després en la societat. 

     L'essència dels jocs s'ha de conservar per poder obrir les possibilitats d'oci per part dels xiquets i xiquetes, d'aquesta manera, com a futura mestra d'Educació Física, els inclouré a les meues programacions per tal de que els alumnes coneguen la historia d'aquests, per fomentar les seues habilitats socials i  motrius, la creativitat, entre altres, i coneguen diferents maneres de divertir-se sense tindre com a protagonista el baló.